PEL CANVI CLIMàTIC

Conseqüéncies medi ambientals

Com afecta al medi ambient el canvi climatic?

Efectes del canvi climàtic en el medi ambient

Tot i que totes les conseqüències son preocupants, les més ens preocupan del canvi climatic son les que afacten al medi ambient

Biodiversitat

El canvi climàtic està afectant a processos esenciales de molts organismes, com el creixement, la reproducció i la supervivència de les primeres fases vitals, i pot arribar a comprometre la viabilitat d’algunes poblacions.

Ecosistemes com els aiguamolls es toben en risc de desaparèixer totalment, i espècies com l’os bru o la surera estan en perill d’extingir-se al nostre país.

D’altra banda, ens trobem amb una proliferació d’espècies invasores, com ara meduses o mosquits tigre, en detriment d’altres d’autòctones, com els caragols marins.

Les aus, a més, estan canviant els seus patrons migratoris, i es queden en latituds més càlides.

En els nostres mars s’observa una disminució d’espècies d’algues, com les algues vermelles al Cantàbric. Els esculls de coral mediterrani es toben greument afectats. A més, l’augment de la temperatura de l’aigua provocat pel canvi climàtic ha disparat les taxes de mortalitat de la posidònia.

Incendis

El canvi climàtic transformarà el règim d’incendis en els propers anys, i provocarà fenòmens més intensos i una desforestació major per la disminució de la capacitat de recuperació dels boscos mediterranis.

L’augment de la temperatura mitjana i la disminució de les precipitacions crearan el brou de cultiu ideal per als incendis, especialment a les zones d’alta muntanya. A més, cada vegada superen amb més freqüència les 500 hectàrees (els denominats ‘Grans Incendis Forestals’) i són més virulents i difícils de combatre.

2017 va superar la mitjana de l’última dècada, amb un nombre major d’incendis forestals, de superfície afectada i de grans incendis.

Desglaçament

Al nostre país s’han perdut ja més del 80 % de les glaceres pirenaiques i, per a 2050, podrien desaparèixer irreversiblement. Mont Perdut ha decrescut de mitjana 5 metres de grossor en les últimes dècades, encara que hi ha punts on són fins a 14 metres menys. En general, retrocedeix un metre a l’any.

De les 52 glaceres que hi havia en 1850 n’han desaparegut ja 33, la majoria després de 1980.

Les 3.300 hectàrees de llengües de gel que hi havia a principis del segle XX al Pirineu s’han reduït a 390.

Pujada del nivell del mar

Íntimament lligat al problema del desglaçament continental i l’augment de les temperatures de l’aigua marina està el de la pujada del nivell del mar. Al nostre país, s’espera una pujada d’entre 10 i 68 cm per a final d’aquest segle mateix.

Hi haurà pèrdues d’un nombre important de platges, sobretot el Cantàbric i bona part de les zones baixes costaneres s’inundaran –deltes de l’Ebre, del Llobregat, la Manga del Mar Menor i la costa de Doñana.

Ciutats com la Corunya, Gijón, Sant Sebastià, Barcelona, València o Màlaga, per citar-ne nomes algunes, hauran de fer front a l’enfonsament de part de la seva llista de carrers.

Desertització

Si continua augmentant la temperatura mitjana del planeta, l’any 2090 la península Ibèrica serà com el Sàhara, segons la revista Science.

A dia d’avui, el 20 % de la Península es pot considerar desert. Set de les deu conques hidrogràfiques amb una sequera crònica major d’Europa es troben a Espanya, i gairebé el 75 % del territori espanyol està en risc de convertir-se en un desert a la fi de segle.

Augment de temperatura

La latitud en la qual se situa el nostre país serà especialment copejada per l’escalfament global. Això significa que les ones de calor a l’estiu seran més implacables i duradores.

Es preveu que les temperatures pugin fins a 6 ºC en 2100, cosa que provocarà un increment de les condicions d’aridesa, així com més esdeveniments extrems de precipitació.

L’augment de les temperatures ha estat especialment acusat en les tres últimes dècades (1975-2005), amb una taxa mitjana d’escalfament d’uns 0,5 ºC per dècada.

Fenòmens meteorològics extrems

Superar el límit d’1,5 ºC oferiria un increment major de la calor extrema, de les pluges torrencials i de la probabilitat de sequeres.

La tropicalització dels oceans comporta un índex d’evaporació més alt i, per tant, un augment de la nuvolositat, la qual cosa facilita la formació de fortes tempestes i altres fenòmens meteorològics.

Els hiverns més humits i una mar més calenta augmentarà el risc d’inundacions súbites a la Mediterrània.

Els fenòmens extrems relacionats amb el clima li costen a Espanya uns 1.000 milions a l’any desde 1980. La sequera és un dels nostres problemes prioritaris.

Conseqüéncies a la societat

Com ens afecta socialment el canvi climatic?

Efectes del canvi climàtic en la societat

No hi ha dubte que els efectes del canvi climàtic es patiran en totes les esferes de la vida i, especialment, en l’economia espanyola, incloent-hi les generacions futures i la manera com entendran i viuran la vida.

Salut

Les ones de calor i de fred tenen conseqüències greus per a la salut pública, ja que poden agreujar les malalties cardiovasculars i respiratòries i, fins i tot, poden causar la mort.

El model energètic mateix, basat en combustibles fòssils i que alimenta el canvi climàtic, és també responsable de conseqüències greus per a la salut. Segons l’Agència Europea de Medi ambient, respirar aire contaminat provoca més de 30.000 morts prematures a Espanya cada any.

A més, la pujada de la temperatura mitjana afavorirà les condicions perquè apareguin nous tipus de mosquits, que portaran malalties contagioses.

D’altra banda, en extremar-se la temperatura, seran habituals ones de fred i calor més duradores del que estem acostumats, amb l’impacte que suposaran en la població més vulnerable. A Espanya, es produirà un increment del 292 % en les morts causades per ones de calor en comparació del període comprès entre els anys 1971 i 2010.

Energia

L’escalfament del planeta també tindrà la seva repercussió en el sistema elèctric. La més directa és l’impacte sobre la generació hidroelèctrica per una escassetat més gran d’aigua disponible.

D’altra banda, amb l’augment de la temperatura mitjana i com que l’aigua és més calenta, totes les centrals tèrmiques (incloses les nuclears) tenen més dificultat per refrigerar-se i es veuen obligades a parar per seguretat amb més freqüència.

A més, l’augment del consum elèctric es dispararà entre un 5 % i un 6 % a l’any per l’ús cada vegada més estès dels aparells d’aire condicionat. Això comportarà generar més CO2 si no es produeix una transformació del model energètic.

Turisme

Amb la pujada de les temperatures, la predisposició dels turistes a visitar la majoria de les províncies costaneres de la Mediterrània disminuiria tant en temporada alta com en la resta, amb una pujada d’1 ºC.

D’altra banda, l’augment del nivell del mar produirà inundacions permanents i danys a les infraestructures, cosa que podria suposar pèrdues importants per al sector turístic de sol i platja.

En el cas del turisme hivernal, també es produeix un impacte notable. En 2016, les estacions d’esquí espanyoles van rebre un 6,6 % de visitants menys en la temporada 2015/2016 en comparació a l’any anterior per la falta de neu. Moltes estacions podrien deixar de ser viables malgrat la producció de neu artificial, que al seu torn suposa un impacte important per al medi ambient.

A conseqüència de tot això, un estudi del Ministeri de Medi ambient assenyala que en 2080 les pernoctaciones a Espanya podrien reducir-se entre 0,6 i 7,7 milions comparat amb 2005.

Agricultura, ramaderia
i pesca

Algunes de les nostres produccions agrícoles tradicionals ja es veuen afectades directament per l’augment de les temperatures. És el cas, per exemple, del vi, ja quemolts cellers han hagut de substituir algunes varietats de raïm per unes altres i, fins i tot, es veuen obligats a desplaçar les produccions a zones més altes.

D’altra banda, l’erosió i l’aridesa del sòl estan reduint dràsticament la productivitat agrícola.

El 70 % dels cultius principals a Espanya depèn de la pol·linització d’insectes com les abelles. Però, l’augment de les temperatures, l’ús de pesticides nocius o l’expansió de depredadors com la vespa asiàtica i l’abellerol, han comportat el descens de les seves poblacions.

Respecte a la ramaderia, els canvis climàtics en les estacions modificaran la vegetació que serveix d’aliment de la ramaderia extensiva. Un altre aspecte important del canvi climàtic és l’afecció directa sobre la salut animal, ja que en intensificar-se la freqüència dels fenòmens extrems podrien augmentar les morts i les malalties relacionades amb el clima.

La pesca també pateix els efectes del canvi climàtic. A mesura que augmenti la temperatura del mar, algunes espècies natives no podran sobreviure i algunes altres invasores s’expandiran. El potencial màxim de captures al mar podria disminuir, a nivell global, fins a un 12 % per 2050.

Alimentació

Els aliments que ingerim poden estar contaminats pel diòxid de carboni de l’atmosfera. Aquests nivells creixents de diòxid de carboni estan provocant que els cultius de blat i d’arròs siguin menys nutritius que abans. Molts aliments augmenten el seu contingut de carbohidrats i disminueixen la presència d’alguns nutrients essencials, com el zinc o el ferro.

La disminució de la població d’abelles i les sequeres cròniques impliquen, d’altra banda, una menor producció agrícola. Molts aliments podrien encarir-se o, fins i tot, desaparèixer.

Els últims estudis, a més, centren l’atenció en la possible relació entre aquestes qüestions i el creixement d’afeccions com l’obesitato la diabetis en tothom.

Qualitat de l’aire

El canvi climàtic i la qualitat de l’aire són dos conceptes diferents però que estan interrelacionats entre si. La qualitat de l’aire en general, i la de les ciutats en particular, es degrada si la concentració de determinats contaminants atmosfèrics supera els valors límits establerts. Respirar aquest aire insà perjudica la salut dels ciutadans.

En els últims anys ha augmentat la preocupació per un contaminant molt singular, l’ozó troposfèric. És el causant de 17.000 morts prematures a la Unió Europea a l’any, de les quals, 1.800 són a Espanya. Dues terceres parts dels cultius i bona part dels nostres boscos i espais naturals suporten nivells d’ozó que danyen la vegetació.